Llicenciada en Història

I en quatre exàmens seré llicenciada. Llicenciada en Història.

En Juny de 2008 demanava plaça a aquesta carrera, a pesar de el que hem deia tothom “no te eixida” “què collons estàs fent, amb el cap que tens” “vas a tirar per terra cinc anys de la teua vida” “et tens que anar tant lluny, per què no vas a dret? (això el meu pare)”. Fa vora de cinc anys que vaig decidir anar a València, eixir d’aquest poble (no tant poble, però per a mi és i serà sempre el meu poble) per anar a la gran capital, aquell lloc en el que només havia xafat abans en contades excursions, a la fira de mostres al Babalà i a l’hospital.

En Juliol em van dir que estava admesa (cosa que no dubtava, però feia il·lusió veure el meu nom al periòdic) i vaig anar a fer la matrícula. Era tot tant gran, carrers enormes, rotondes més grans que la plaça de l’ajuntament de Vila-real, una quantitat de cotxes (tots conduint de puta pena) i sobretot una barbaritat de gent. Estava en la capital i no era tant roí.

Durant aquestos anys he anat i vingut en tren, hora anada i hora tornada, anat a altes hores del mati i tornant a casa ja de nit i quant només quedava temps per a posar-se el pijama i dormir. Anys on he estat estudiant i fent faena, però també he anat de sopars, he fet excursions, he anat de viatge, però sobretot, per damunt de tot això he conegut a personetes que han fet en mi meravelles. Persones amb les que, agafada de la mà, he anat fent aquest camí, la carrera. Tenia molta por d’encontrar-me a persones les quals no congeniaria, que foren molts distints a mi, però tot el contrari. Puc dir, que gràcies a ells han sigut els millors anys de la meua vida. A més, el fet de estar en València també m’ha ajudat a tindre més a prop a la personeta que des de fa més de tres anys m’acompanya, Dani.

En un altra entrada vaig posar què era per a mi la història, per quina raó vaig decidir fer aquesta carrera, què m’aporta. Us puc dir que la història és més que això que dones al institut, no té res a veure. No fem comentaris de textos, no tota la història està estudiada i dia a dia es té que continuar estudiant i investigant (sí, en història s’investiga encara que a molts els pese). Aquells que pensen “Es que la història ja està escrita” NO. La història està interpretada, no escrita, mai i dic MAI sabrem en realitat el que va passar al 100% i més quan a voltes el que ens arriben són escriptors de historiadors anteriors (per que existim des de fa segles, eh!?), hi ha idees, conceptes durant èpoques que fa que interpretem la història d’una forma o un altra, per això hi ha que continuar estudiant i investigant.

La història és passió, de veres, tens que viure-la. No tens que aprendre de memòria i vomitar-la, mai ho fases. Parat, llegeix el llibre i escolta el que et diuen, imagina, entén i sinó entens, pregunta, investiga. La història és preciosa però no li tenen la consideració que de veres tindrien que tindre-li. Per això estem ací, per a que us enamore, cada dia un poc més.

No sé que faré, el que sé es que vull anar-me’n a la Universitat de Barcelona a fer un màster de Gestió del Patrimoni i Museologia, especialitzar-me en eixe camp i, com tot llicenciat, trobar feina del que jo vull, cosa molt difícil ací.

Amics, companys de classe; gràcies per aquestos 5 meravellosos anys, ara ens queda tota una vida per compartir les nostres vivències. Gràcies, de veres.

I gràcies a tots els que sempre m’ha acompanyat, des de la família, als meus amics i a Dani, per ajudar-me i fer que tot puguera ser més fàcil possible. Gràcies.

 Paula Menero